Buenas
tardes compañeros. Hoy me conecto para comentaros un ”poquete” de lo que hemos
hecho en clase,
Esta
mañana la hemos dedicado a culminar o mas bien a darle el golpe final a la excursión
planteada, Ruta Barroca, en la última parte de la clase hemos podido ver un video
introductorio al nuevo tema, que versará sobre los museos, y con el cual podíamos
reflexionar sobre el uso y los destinatarios, una frase que se me ha quedado a
mi grabada ha sido el la importancia del contenido o el continente, ya que una
de las interlocutoras del video hacia una reflexión sobre como muchas veces el
propio edificio, es una obra de arte. Otra reflexión de los interlocutores, es
como un museo es un reclamo de la ciudad donde se ubica, utilizando el ejemplo
del Guggenheim de Bilbao.
Os
pongo para el que no este en el la Ruta Barroca, el trabajo realizado esta
mañana por mi grupo
Sant Esteve 
L'església de Sant Esteve és una dels mes antigues de València, Està construïda sobre una dels antigues mesquites de la ciutat musulmana.
Al SegleXV es posa la primera pedra del que serà el temple en el seu actual encara que amb nombroses reformes. En aquesta data s'amplia la capçalera ia partir d'aquest moment i fins a meitat del segle XVI, la resta de l'església va sent gradualment reformada.
Davant el deteriorament de l'església, el temple va haver de ser profundament alterat durant el segle XVII.
D'aquest segle XVII és la configuració actual de l'església tal i com avui la veiem.
El seu aspecte exterior és molt sobri, destacant els contraforts rematats per gàrgoles que sobresurten per sobre de la paret llisa.
Entre 1679 i 1682 Joan Baptista Pérez Castiel renova el seu interior al gust barroc de l'època. Destaca la seva recarregada decoració de guixeries i estucs, formes blanques representant florons, targes, putti, angelots i esgrafiats de ondulants fulles i motius vegetals sobre fons grisos en els elements estructurals (pilastres, nervis i arcs), vermells a la cornisa i blaves a la volta i en l'embocadura de les capelles. Els esgrafiats són obra de José Gomar i un tallista de cognom Deu (potser Gaspar Deu), mentre que les guixeries són obra de Vicente Rovira, Tomàs Artigues, José Astinguer, Sebastian Martinez i el tallista Bauset. Tota aquesta decoració és d'un barroquisme aclaparador, pròxim al rococó.
La portada principal d'estil renaixentista va ser realitzada al segle XVII i és molt senzilla.
També pertany al barroc la Capella de la Comunió, acabada el 1696, Monument Històric-Artístic Nacional. Es tracta d'una capella de nau única de tres trams, el central cobert amb cúpula i llanterna sobre petxines i profusament decorada en estil barroc d'una manera inimaginable. El retaule major barroc i daurat es compon de dos cossos superposats,
L'actual pila baptismal fa en forma de copa, està realitzada en marbre i hi podem veure alguns emblemes de Sant Vicent Ferrer, la trompeta de l'Apocalipsi de la boca surten flames.
En el més alt dels murs laterals d'aquesta capella podem veure dos petits ovals amb pintures al fresc.
Als peus de l'església que dóna al carrer Venerables, s'obren dues portades bessones datades al segle XVII, es tracten de portes adovellades amb pilastres d'ordre dòric. Aquestes portes permeten el pas a les capelles dels peus del temple encara estan permanentment tancades.
Dinàmica
Nom: Dibuixa el detall
Usuaris: X escolars dividits en sis grups
Materials:els sis sobres amb una quartilla de paper per cada membre del grup
Desenvolupament:
Un dels monitors, rebrà els alumnes disfressats de Gaspar Juan Escolano, Eclesiàstic, escriptor i historiador. “És autor d'unes Dècades de la història de València (1610-1611), obra clàssica de la historiografía valenciana, que abasta fins a l'expulsió dels moriscos. El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del regne i predicador de la ciutat: bio-bibliografía »(València, 1892) En 1597 Escolano va ser nomenat rector de la valenciana parròquia de Sant Esteve, en 1602 predicador de la ciutat de València i, el 1604, cronista del regne”.
Es presentarà i tot seguit els realitzés una breu introducció de l'església i de la seva construcció, centrant-se en la part barroca d'aquesta.
Seguidament se li lliurés a cada un dels grups un sobre amb un determinat detall de la decoració barroca de l'interior de l'església, i amb una quartilla per a cada un dels integrants del grup, aquests hauran d'accedir tranquil · lament a l'església i cadascun realitzés un dibuix en la mesura de les seves possibilitats del detall que al seu grup li hagi tocat.
En sortir del recinte i amb tots i cada un dels dibuixos realitzats, se'ls lliurarà la carta que els permeti anar cap al següent punt de la ruta.
L'església de Sant Esteve és una dels mes antigues de València, Està construïda sobre una dels antigues mesquites de la ciutat musulmana.
Al SegleXV es posa la primera pedra del que serà el temple en el seu actual encara que amb nombroses reformes. En aquesta data s'amplia la capçalera ia partir d'aquest moment i fins a meitat del segle XVI, la resta de l'església va sent gradualment reformada.
Davant el deteriorament de l'església, el temple va haver de ser profundament alterat durant el segle XVII.
D'aquest segle XVII és la configuració actual de l'església tal i com avui la veiem.
El seu aspecte exterior és molt sobri, destacant els contraforts rematats per gàrgoles que sobresurten per sobre de la paret llisa.
Entre 1679 i 1682 Joan Baptista Pérez Castiel renova el seu interior al gust barroc de l'època. Destaca la seva recarregada decoració de guixeries i estucs, formes blanques representant florons, targes, putti, angelots i esgrafiats de ondulants fulles i motius vegetals sobre fons grisos en els elements estructurals (pilastres, nervis i arcs), vermells a la cornisa i blaves a la volta i en l'embocadura de les capelles. Els esgrafiats són obra de José Gomar i un tallista de cognom Deu (potser Gaspar Deu), mentre que les guixeries són obra de Vicente Rovira, Tomàs Artigues, José Astinguer, Sebastian Martinez i el tallista Bauset. Tota aquesta decoració és d'un barroquisme aclaparador, pròxim al rococó.
La portada principal d'estil renaixentista va ser realitzada al segle XVII i és molt senzilla.
També pertany al barroc la Capella de la Comunió, acabada el 1696, Monument Històric-Artístic Nacional. Es tracta d'una capella de nau única de tres trams, el central cobert amb cúpula i llanterna sobre petxines i profusament decorada en estil barroc d'una manera inimaginable. El retaule major barroc i daurat es compon de dos cossos superposats,
L'actual pila baptismal fa en forma de copa, està realitzada en marbre i hi podem veure alguns emblemes de Sant Vicent Ferrer, la trompeta de l'Apocalipsi de la boca surten flames.
En el més alt dels murs laterals d'aquesta capella podem veure dos petits ovals amb pintures al fresc.
Als peus de l'església que dóna al carrer Venerables, s'obren dues portades bessones datades al segle XVII, es tracten de portes adovellades amb pilastres d'ordre dòric. Aquestes portes permeten el pas a les capelles dels peus del temple encara estan permanentment tancades.
Dinàmica
Nom: Dibuixa el detall
Usuaris: X escolars dividits en sis grups
Materials:els sis sobres amb una quartilla de paper per cada membre del grup
Desenvolupament:
Un dels monitors, rebrà els alumnes disfressats de Gaspar Juan Escolano, Eclesiàstic, escriptor i historiador. “És autor d'unes Dècades de la història de València (1610-1611), obra clàssica de la historiografía valenciana, que abasta fins a l'expulsió dels moriscos. El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del regne i predicador de la ciutat: bio-bibliografía »(València, 1892) En 1597 Escolano va ser nomenat rector de la valenciana parròquia de Sant Esteve, en 1602 predicador de la ciutat de València i, el 1604, cronista del regne”.
Es presentarà i tot seguit els realitzés una breu introducció de l'església i de la seva construcció, centrant-se en la part barroca d'aquesta.
Seguidament se li lliurés a cada un dels grups un sobre amb un determinat detall de la decoració barroca de l'interior de l'església, i amb una quartilla per a cada un dels integrants del grup, aquests hauran d'accedir tranquil · lament a l'església i cadascun realitzés un dibuix en la mesura de les seves possibilitats del detall que al seu grup li hagi tocat.
En sortir del recinte i amb tots i cada un dels dibuixos realitzats, se'ls lliurarà la carta que els permeti anar cap al següent punt de la ruta.
