lunes, 25 de febrero de 2013



Buenas tardes compañeros:

Tengo esto mas que abandonado, pero creo que es un poco reflejo de cómo llevo el trimestre completo, o por lo menos la percepción en comparación con el trimestres pasado, no se si por huelgas, no se si por mi descarga de horario, ha provocado que me relaje bastante, de la misma manera que por razones personales, tengo otras prioridades en la escala de Maslow que cubrir, de todas maneras de todas las maneras considero que no llevo nada mal las tres asignaturas en las que decidí centrarme, pero me faltaba caer enferme en la recta final, y si compañeros, llevo nueve días malo. Así que haciendo un gran esfuerzo asistí a clase el viernes a la asignatura que este blog ocupa, ya que además de la necesidad de entrar el trabajo, también es cierto que llevo un trabajo en grupo en le cual debo trabajar con mis compañeros, en esta ocasión hemos elegido trabajar sobre la biblioteca de Valencia, de la calle hospital y vamos a realizar una explosión magnifica como podréis ver.
Poco mas puedo contaros, el viernes estuvimos trabajando en clase en esto, y reenfocamos la actividad de expresión corporal, que si no entendí mal, se ha matizado para realizar un trabajo en grupos y poder así resultarnos más atractiva a los diferentes grupos formados, aunque todos los días se realice una introducción grupal.
Por lo demás entre huelgas y enfermedades, poco mas puedo contar.
En fin compañeros, se que esta entrada es mas personal de lo solicitado en este blog, pero es un forma de volver a reencontrarme con él, ya que lo tenia bastante perdido en mi día a día. En próxima entradas os colgare el trabajo del museo y alguna cosilla más.
Por cierto compañeros, desde aquí os transmitiros todos  mis ánimos en el arduo transcurso de las asignaturas de nuestra excelentísima señorita profesora que cuando he llamado hoy para informarme de los diferentes adelantos que habéis realizado en el aula en estos días de ausencia, me han comunicado que volvéis a estar de broncas con Ella, y como ya no me tiene de cabeza de turco, ha enfocado su irreflexiva ira contra otras personas. De verdad que lo lamento.

miércoles, 30 de enero de 2013


Buenas tardes compañeros. Hoy me conecto para comentaros un ”poquete” de lo que hemos hecho en clase,
Esta mañana la hemos dedicado a culminar o mas bien a darle el golpe final a la excursión planteada, Ruta Barroca, en la última parte de la clase hemos podido ver un video introductorio al nuevo tema, que versará sobre los museos, y con el cual podíamos reflexionar sobre el uso y los destinatarios, una frase que se me ha quedado a mi grabada ha sido el la importancia del contenido o el continente, ya que una de las interlocutoras del video hacia una reflexión sobre como muchas veces el propio edificio, es una obra de arte. Otra reflexión de los interlocutores, es como un museo es un reclamo de la ciudad donde se ubica, utilizando el ejemplo del Guggenheim de Bilbao.

Os pongo para el que no este en el la Ruta Barroca, el trabajo realizado esta mañana por mi grupo

Sant Esteve

L'església de Sant Esteve és una dels mes antigues de València, Està construïda sobre una dels antigues mesquites de la ciutat musulmana.

Al SegleXV es posa la primera pedra del que serà el temple en el seu actual encara que amb nombroses reformes. En aquesta data s'amplia la capçalera ia partir d'aquest moment i fins a meitat del segle XVI, la resta de l'església va sent gradualment reformada.
Davant el deteriorament de l'església, el temple va haver de ser profundament alterat durant el segle XVII.

D'aquest segle XVII és la configuració actual de l'església tal i com avui la veiem.

El seu aspecte exterior és molt sobri, destacant els contraforts rematats per gàrgoles que sobresurten per sobre de la paret llisa.

Entre 1679 i 1682 Joan Baptista Pérez Castiel renova el seu interior al gust barroc de l'època. Destaca la seva recarregada decoració de guixeries i estucs, formes blanques representant florons, targes, putti, angelots i esgrafiats de ondulants fulles i motius vegetals sobre fons grisos en els elements estructurals (pilastres, nervis i arcs), vermells a la cornisa i blaves a la volta i en l'embocadura de les capelles. Els esgrafiats són obra de José Gomar i un tallista de cognom Deu (potser Gaspar Deu), mentre que les guixeries són obra de Vicente Rovira, Tomàs Artigues, José Astinguer, Sebastian Martinez i el tallista Bauset. Tota aquesta decoració és d'un barroquisme aclaparador, pròxim al rococó.

La portada principal d'estil renaixentista va ser realitzada al segle XVII i és molt senzilla.

També pertany al barroc la Capella de la Comunió, acabada el 1696, Monument Històric-Artístic Nacional. Es tracta d'una capella de nau única de tres trams, el central cobert amb cúpula i llanterna sobre petxines i profusament decorada en estil barroc d'una manera inimaginable. El retaule major barroc i daurat es compon de dos cossos superposats,

L'actual pila baptismal fa en forma de copa, està realitzada en marbre i hi podem veure alguns emblemes de Sant Vicent Ferrer, la trompeta de l'Apocalipsi de la boca surten flames.
En el més alt dels murs laterals d'aquesta capella podem veure dos petits ovals amb pintures al fresc.
Als peus de l'església que dóna al carrer Venerables, s'obren dues portades bessones datades al segle XVII, es tracten de portes adovellades amb pilastres d'ordre dòric. Aquestes portes permeten el pas a les capelles dels peus del temple encara estan permanentment tancades.


Dinàmica
Nom: Dibuixa el detall
Usuaris: X escolars dividits en sis grups
Materials:els sis sobres amb una quartilla de paper per cada membre del grup
Desenvolupament:
Un dels monitors, rebrà els alumnes disfressats de Gaspar Juan Escolano, Eclesiàstic, escriptor i historiador. “És autor d'unes Dècades de la història de València (1610-1611), obra clàssica de la historiografía valenciana, que abasta fins a l'expulsió dels moriscos. El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del regne i predicador de la ciutat: bio-bibliografía »(València, 1892) En 1597 Escolano va ser nomenat rector de la valenciana parròquia de Sant Esteve, en 1602 predicador de la ciutat de València i, el 1604, cronista del regne”.
Es presentarà i tot seguit els realitzés una breu introducció de l'església i de la seva construcció, centrant-se en la part barroca d'aquesta.
Seguidament se li lliurés a cada un dels grups un sobre amb un determinat detall de la decoració barroca de l'interior de l'església, i amb una quartilla per a cada un dels integrants del grup, aquests hauran d'accedir tranquil · lament a l'església i cadascun realitzés un dibuix en la mesura de les seves possibilitats del detall que al seu grup li hagi tocat.
En sortir del recinte i amb tots i cada un dels dibuixos realitzats, se'ls lliurarà la carta que els permeti anar cap al següent punt de la ruta.


miércoles, 23 de enero de 2013




















tercera y última entrega:
































una segunda entrega, que no se si medejará cargarlas todas de golpe, mi intención es que tengáis todas las fotos, de paso se puede ver el proceso de montage y el trabajo en equipo realizado, además de ver el espiritu del buen royo y la navidad que nos empezaba a poseer.